ORIGENS DE LES FESTES DE TARDOR

TRADICIÓ I CULTURA 

ELS ORIGENS DEL HALLOWEEN

L’any celta acabava al final de l’estiu el dia 31 d’octubre del nostre calendari, Samhain per ells.
Els Celtes creien que la frontera entre el mon dels vius i els morts es tornava incerta la nit de fi d’any i es creia que els esperits dels morts tornaven a la terra per demanar aliments i els feien víctimes de malediccions si no accedien a les seves peticions, em dones
alguna cosa o et faig una mala passada, que és la traducció del “Trick or Treat” (truc o tracte).

 Per evitar que entressin a les cases, les embrutaven i les decoraven amb ossos calaveres i coses desagradables de manera que els morts passessin de llarg espantats. I les persones es
disfressaven amb pells d’animals per tal de no ser vistos pels esperits.

 D’aquí ve la tradició de decorar amb motius sinistres les cases i la costum de disfressar-se la vigília de Tots Sants.

 Amb la immigració europea cap als Estats Units, principalment la dels irlandesos catòlics el 1846, va arribar la tradició de Halloween al continent americà.

 Peró la internacionalització de la festa no es va produir fins a finals
dels anys 70 amb l’ influència del cinema i les series televisives. Alguns dels personatges que s’acostumen a associar a Halloween són els fantasmes, les bruixes, els gats negres, els dimonis i també elements de la tardor com carbasses i espanta ocells. Els colors tradicionals del Halloween són el negre de la nit i el taronja de les primeres llums del dia.

 Malgrat el seu origen tenebrós, potser el mes curiós d’aquesta
celebració no sigui el seu caràcter lúgubre, sinó els diversos trets culturals que s’uneixen, es barregen i s’influencien mútuament i que avui dia, aglutinen en una sola data les tradicions de varis pobles.

Per tant el què celebrem en l’actualitat no te res a veure amb els rituals dels orígens de la festa, ni
en cada país és el mateix.

 Però en totes aquestes representacions, i ritus persisteix un desig inconscient de superar la por, i
potser la fantasia del terror desfà aquestes pors i amb les disfresses i la identificació que existeix amb els personatges del cinema i la ficció estem promovent en la consciencia dels petits que el mal i el dimoni són només fantasies, un món irreal que res te a veure amb les nostres vides i que per tant no ens afecten. Que el mal no és fora, sinó que és a dins del que el pensa.

En l’actualitat la forma en què celebrem el Halloween aquí, te unes
activitats típiques , que són:

Pels mes joves, les festes de disfresses, particulars o en sales públiques, veure pel·lícules de por, etc.

Pels més petits, les visites a cases encantades que munten i decoren els pares, les lectures d’històries de por i el famós “truc o tracte”, que consisteix en córrer disfressats pel carrer i trucar a les portes dels veïns i pronunciar aquestes paraules per indicar que gastaran una broma a qui no els doni una especia de propina com dolços, pastissets, caramels, però l’ intercanvi també pot ser que els nens els cantin una cançó, els expliquin alguna historia, o representin alguna cosa, a canvi del que rebin dels veïns.

Proposem una celebració amplia on tot es sumi alegrement,
independentment de les creences de cada u, i mantenint els elements bons i positius. Celebrar i compartir.  

Recopilació feta per LA TRACA

  L’ ORIGEN DE LA CASTANYADA

Ben entrada la tardorse celebra a casa nostra una tradició popular i  arrelada, la Castanyada concretament el dia de Tots Sants, l’1 de novembre.

L’origen de la castanyada és molt antic. Es creu que prové dels actes en honor dels morts que es feien a les tribus primitives i el fet de celebrar-ho menjant productes típics de la tardor com les castanyes i altres fruites seques.

En canvi els inicis de la diada de tots sants data del segle IX, quan

l’ església adapta aquesta festa a la nostra cultura i la destina a la memòria de tots els sants de la fe cristiana. En ella s´ integren tota una sèrie de ritus Cèltics, dedicats al avantpassats.

La festa de Tots Sants és doncs, una festa consagrada als familiars difunts.

Era costum, fe cerimònies i oracions, oferir llums, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, de que els difunts que encara no haguessin assolit la pau, trobessin el camí.

D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antiguitat.

Popularment es relacionen aquesta celebració i la castanyada amb
l’antiga tradició de tocar les campanes tota la nit de Tots Sants. Sembla ser que els campaners després de fer repicar les campanes amb força durant una bona  estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes i bevien vi dolç acompanyats d’ amics i familiars.

Ja en el segle XVIII el costum de menjar castanyes en comunitat s’havia estès tant que apareix la figura de les castanyeres, dones que torraven les castanyes al foc i les venien en parades al carrer.

Tradicionalment, la castanyada havia tingut un to sever i de culte, que manifestava el respecte als difunts, sovint s´ acabava la vetllada passant el rosari per les seves animes.

A l´ actualitat, la celebració a pres un aire més festiu i les castanyes solen reunir les famílies i grups d´ amics per fer gatzara.

A més de les castanyes torrades, es mengen també moniatos i panellets i es beu vi dolç i moscatell que és la beguda típica d’aquests dies.

Així La Castanyada i Tots Sants ens recorden que l’estiu se n’ha anat definitivament.

La terra resta en calma desprès de donar els últims fruits, esperant la sembra del que ha de florir quan se’n vagi el fred i torni el bon temps.

Recopilació feta per LA TRACA

http://www.latracamanresa.net/historia-i-tradici%C3%B3/historia-i-tradici%C3%B3-de-halloween-i-la-castanyada/

Tradicions a Manresa, Catalunya

Animetes de Manresa

Les ànimes tenen replecs on s’amaguen sentiments, generosos i nobles uns, i altres no tant. Igual que un arbre necessita ser esporgat de tant en tant, les Animetes, ànimes que ja han traspassat la barrera del desconegut, també necessiten esporgar els replecs per arribar a trobar la plena felicitat. Tant és així, que el dia de Tots Sants, els infants de Manresa resen un parenostre per netejar els replecs de les Animetes i aquestes, en compensació, deixen grapats de castanyes als racons de les cases. Al menys així ho feien a casa meva, a Manresa, el dia 1 de Novembre. Però, ai, las! quan un altre dia qualsevol jo resava un parenostre i buscava pels racons, mai em regalaven res. Això m’intrigava tant, que quan vaig anar a viure a Sabadell, vaig preguntar als nous amics si els passava el mateix. Per més sorpresa encara, els sabadallencs no sabien de què els parlava, ni d’Animetes ni de castanyes als replecs de les cases. Aquesta tradició es veu que només és a Manresa i a Sabadell, les castanyes cadascú se les compra ell.

http://www.paginesviscudes.com/les-animetes/

Vine a celebrar la Castanyada al Centre de Visitants del Parc de la Sèquia, situat al Parc de l’Agulla de Manresa.

Celebrarem l’arribada de la tardor i la Castanyada tot convertint una castanya en un cargol!

Preu: 1.5€/infant (adults gratuït)

Els infants hauran d’estar acompanyats d’un adult

http://lapuntador.cat/Members/mustec_manresa/activitats-familiars-celebrem-la-castanyada

http://www.manresaturisme.cat/activitats/cat/visites-programades/llistat-activitats-familiars/celebra-la-castanyada-al-parc-de-la-squia

Així que teniu tota la setmana per organitzar la vostra festa familiar o potser preferiu fer una sortida amb alguna activitat relacionada , nosaltres ja ho tenim tot apunt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s