Dia Mundial de la Infancia

dia-mundial-infancia

Cada 20 de Novembre es commemora el “Dia Mundial de la Infància” o anomenat també “Dia Universal del Nen”. Aquest event es va crear a partir d’una resolució de les Nacions Unides eñ 1954, es va determinar que aquest dia es dedicaria a la fraternitat i a la comprensió entre els nens del món sencer i es destinaria a activitats propies per promoure el benestar dels nens del món. Va ser en aquest dia quan es va crear la primera Declaració dels Drets del Infant, posteriorment el 1989 l’Assamblea de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets del Infant.

A partir de la promulgació de la Convenció de 1989 s’ha anat adequant la legislació interna als principis contemplats en la Declaració. Encara que la legislació i el sistema jurídic de cada país sol ser diferent, gairebé la totalitat dels països han anat consagrant mesures especials per a la seva protecció, a nivell legislatiu i fins i tot drets constitucionals. Entre els Drets de la infància destaquen els següents:

1. La protecció de la infància s’ha de basar en l’interés superior de l’Infant i s’ha de fonamentar en els principis de la llibertat i de la dignitat d’ aquest i en el respecte als seus senyals d’identitat i a les seves característiques individuals i col·lectives. S’entén per infant tot Ésser humà menor d’edat.

 2. Tots els infants han d’ésser tractats igual per la llei.

 

3. La responsabilitat primordial de la criança i el desenvolupament de l’Infant correspon en el mateix grau al pare i a la mare o, si s’escau, als seus representants legals. La política envers l’Infant inclou totes les actuacions necessàries per a l’assoliment dels seus drets, tenint en compte que el benestar de l’Infant va íntimament relacionat amb el de la seva família.

4. Les necessitats de l’Infant han d’ésser satisfetes, sempre que sigui possible, allà on viu i creix i entre aquells amb qui viu i creix, tenint presents, alhora, el seu benestar material i el seu benestar espiritual.

5. L’organització jurídica de la família ha de tendir, com un dels seus objectius principals, a l’harmoniosa creixença de l’Infant, el qual ha d’ésser reconegut com a persona amb existència pròpia.

6. És un dret de l’Infant de viure amb els seus pares, excepte en els casos en què la separació es faci necessària és també un dret de l’Infant de mantenir el contacte amb el pare i amb la mare, si està separat d’un d’ells o d’ambdós.

7. Assegurar el compliment dels drets de l’Infant és un deure dels pares i de la societat. La legislació i les actuacions en relació amb l’Infant i la família han de fomentar i ajudar la correcta acció dels pares o dels seus representats legals en aquest sentit, tenint present que el coneixement d’aquests drets, tant de part dels adults com de part dels infants, es una garantia perquè es compleixin.

8. La societat ha de protegir l’Infant en cas de mal ús de les facultats dels pares o de les facultats atribuïdes a altres persones que en tinguin cura.

9. Tot infant ha d’ésser protegit contra les formes de negligència, crueltat, explotació i manipulació encara vigents en la societat i ha d’ésser igualment protegit contra l’ús i el tràfic d’estupefaents i de psicòtrops i contra l’explotació i l’abús sexuals, incloent-hi la prostitució i les pràctiques pornogràfiques.

10. L’Infant menys valgut físicament, psíquicament o sensorialment ha de rebre les atencions necessàries que li permetin de valdre’s per si mateix i que li facilitin la seva normalització social.

11. L’Infant en situació de desprotecció familiar, temporal o permanent, te dret a una protecció i una assistència que substitueixin l’atenció familiar mitjançant un recurs alternatiu.

12. L’Infant te dret a exercir drets civils i polítics tan aviat com es pugui formar un judici propi i sense més limitacions que les disposicions legals necessàries per a protegit les llibertats fonamentals dels altres.

13. Tot infant ha de rebre el màxim nivell d’educació possible. L’educació s’ha d’orientar vers la seva formació permanent. Els mètodes d’educació han d’ésser susceptibles dels canvis necessaris per tal que els infants es puguin integrar en  una societat canviant. El sistema educatiu ha d’ésser compensador i ha de tenir en compte el respecte a la pròpia identitat, a la llengua, al medi ambient, a la igualtat entre els sexes i també als valors culturals d’altres països.

14. Tot infant te dret al millor nivell de salut possible i a la prevenció del risc sócio-sanitari, a tenir accés als serveis mèdics i rehabilitadors, quan siguin necessaris, i a beneficiar-se de la seguretat social.

15. Tot infant te dret al descans i al lleure i a participar en les activitats recreatives i culturals pròpies de la seva edat.

los niños de dibujos animados de vectores | Descargar Vectores gratis

16. Els òrgans judicials i administratius que s’ocupen dels infants n’han de tenir present la psicologia i la personalitat.

17. Tot infant acusat o declarat culpable d’haver infringit la llei penal té dret que li siguin aplicades mesures alternatives, pedagògiques i no repressores i te dret a beneficiar-se de garanties jurídiques.

 

Informació extreta de http://www.dretsinfant.cat/recursos-professionals-families/images/convencio1989/drets-web.pdf

Les imatges han estat buscades a internet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s